Sassolita
Sassolita groga de l'illa Vulcano, Itàlia
Fórmula química	H3BO3
Epònim	Sasso Pisano
Localitat tipus	Sasso Pisano
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	06.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.01
Dana	24.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls pseudohexagonals escalats; incrustations; tabular; pot ser estalactític
Estructura cristal·lina	a = 7.02 Å, b = 7.06 Å, c = 6.59 Å; α = 103.65°, β = 101.11°, γ = 59.98°; Z = 4
Simetria	triclínica 1
Color	incolor, blanc, gris, groc
Macles	comunes sobre l'eix [001]
Exfoliació	001 perfecta, micàcia
Tenacitat	sèctil
Duresa	1
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	1,46 a 1,50
Densitat	1,45
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.340 nβ = 1.456 nγ = 1.459
Birefringència	δ = 0,119
Angle 2V	mesurat: 5°, calculat: 16°
Solubilitat	soluble en aigua
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències	[1]

La sassolita és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del jaciment italià de Sasso, on va ser descoberta.

Característiques[modifica]

La sassolita és la forma mineral de l'àcid bòric (H₃BO₃). És de color clar, blanc o gris si no té impureses, tot i que també pot ser de color groc si conté sofre o de color marró a causa de la presència d'òxids de ferro. A més de ser flexible, és un dels minerals més tous, de duresa 1 a l'escala de Mohs, sent tan tou com el talc. Mostra una brillantor nacarada, és grassa al tacte i posseeix un gust amarg. És soluble en aigua calenta i es fon fàcilment. Produeix aigua quan es guarda en un tub tancat. És luminiscent, presentant una coloració blava sota llum ultraviolada de longitud d'ona curta. Es fa servir a la indústria química, del vidre i a medicina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sassolita pertany a "06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D)." juntament amb els següents minerals: nordenskiöldina, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma als volcans i a les fonts termals, presentant-se com a evaporita o sublimat al voltant de les fumaroles volcàniques. També se'n pot trobar com a dipòsit sedimentari de borat. Pot aparèixer associada a larderellita, santita, ginorita, probertita, searlesita, mirabilita, hieratita i glauberita. A més del jaciment de Sasso Pisano, que constitueix el jaciment tipus, a Itàlia hi ha dipòsits al Vesuvi i a l'illa Vulcano (Sicília). Als Estats Units hi ha jaciments al Parc Nacional de la Vall de la Mort (Califòrnia) i a Steamboat Springs (Nevada).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sassolita